El bisbe Gaspar Punter i Barreda (Morella 1540-Tortosa 1600) es va doctorar en lleis a Lleida. Elevat a la seu de Tortosa, es va comprometre a implementar les disposicions del concili de Trento, entre altres l’obligació que tenen els rectors d’ensenyar el catecisme «als chics y chiques, y als ignorants» cada diumenge i els dies de festa, que, a més, s’ha de fer «en llengua vulgar y materna». Per a facilitar-ho va publicar en 1595 Doctrina christiana y instrucció breu, fàcil y útil pera ensenyarla. En els següents fragments glossa el Parenostre. Una mostra del caràcter doctrinal i didàctic de l’obra. (Xavier Martí)

¿Quina oració hi pot haver tan general com esta, que comprenga tot quant al Senyor demanar se li puga? Té altra excel·lència (com nota sant Cebrià), que és molt breu i sentenciosa, molt fàcil, i que la poden resar quants hi ha, encara que més ocupats estiguen, en qualsevol lloc i ocasió, treballant, anant camí, tenen sempre la porta oberta; per a arribar a tractar ab lo Senyor, del remei de ses necessitats, ¿quina major ditxa se pot desitjar? A esta oració tenen en tant los àngels benaventurats, que oí un sant bisbe que ab ella donaven

música en lo cel al Senyor. [...] ¡Quanta major raó tenim de cantar-la nosaltres mentres peregrinam en aquesta vall de llàgrimes!

Declaració d’esta Paraula Pater, Cap. XXXI.

En esta oració, primerament, se pressuposa com un proemi o títol, i aprés se demanen set peticions al Senyor. Lo títol és: Pater noster qui es in coelis. I segons diu sant Agustí (lib. 2, De ser. Domini in monte, c. 8), captam ací la benevolència del Senyor, alabant-lo ab aquest títol del qual ell molt gusta, i juntament elevam nostre esperit, i esforçam l’esperança, per a que confiadament demane lo que pretén. Podíem li dir Senyor, Jutge, rei, però són tots títols de majestat i temor, no vol sinó que li digam pare, títol d’amor i dulçura.

Convé-li lo ser pare en respecte dels hòmens, als quals cria com a fills a la seua semblança [...] I perquè els governa i tracta com a fills, ab raó i franc arbitri, i no com les demés criatures que totes són guiades per altre com a bèsties. I, finalment, per haver-nos adoptat per fills donant-nos la seua gràcia que és participació del ser de Déu [...].

És tan gran mercé esta que el Senyor nos ha fet que li pugam dir pare, que fora intolerable atreviment gosar-lo així nomenar, si ell mateix no ens ensenyara aquest llenguatge [...].

Noster, Capít XXXII.

Pare nostre li diem en respecte del Fill natural Christo Iesus, que com d’ell ho és per naturalesa, així dels bons és per gràcia. [...] Tingam en molt tan noble parentesc, per a no afrontar ab obres servils de pecat llinatge tan il·lustre que seria gran mengua nostra.

També li diem pare nostre i no meu, per a que entengam lo amor que los uns als altres nos havem de tenir: que puix tots som germans, i fills d’un pare, no hi ha d’haver diferència entre rics i pobres, savis ni ignorants; tots nos havem d’amar i ajudar.

Qui es in coelis, Capítol XXXIII.

En tot lloc està Déu [...]. Però diu-se en particular estar en los cels, primerament perquè com són criatures tan belles, més que les altres prediquen lo poder del Salvador (Psal. 18: Coeli enarrant gloriam Dei). I també perquè en los cels té lo Senyor sa cort i es deixa gozar dels benaventurats. I, finalment, segons diu sant [Pere] Crisòleg, per a elevar nostre pensament d’estes coses de la terra a les celestials.

(Doctrina christiana y instrucció breu..., cap. XXX-XXXIII. Fragments adaptats).

Nota. Doctrina christiana y instrucció breu, fàcil y útil pera ensenyarla [...] pera utilitat de las ànimes de sos feligresos fou editada a Barcelona, en l’estampa de Jaume Cendrat, en 1595. Sobre l’obra i l’autor, vos recomanem les notes de Vicent Pitarch en Llengua i Església durant el barroc valencià (Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, València/Barcelona 2001).