Agrede a la sensibilidad de cualquier cristiano, ver un sagrario en un trastero. Y esto es la segunda vez que me ocurre… Hoy he decidido situar en una sala de catequesis un “sagrario vacío”. Os comparto un bello comentario de Pablo d’Ors, sacerdote y escritor.
«Un sagrario vacío es para mí, con frecuencia, el perfecto espejo de lo que soy. Hablo de vacío de ideas, de sentimientos, vacío incluso de la idea del vacío, puesto que también ahí podemos encontrar cierto consuelo. Ningún sagrario con la presencia del Pan puede ser apreciado en su justa medida si antes no ha estado desoladora y prolongadamente vacío. El ayuno de la eucaristía –para quien ha descubierto su valor– es más doloroso que cualquier ayuno corporal.
Amo y respeto los sagrarios vacíos tanto como los habitados, pues sé que el vacío es promesa de una presencia: el espacio más puro, la posibilidad más absoluta, el hilo finísimo –invisible– por el que el Espíritu de Dios transita por el mundo como un equilibrista. Dios es siempre un equilibrista en la conciencia de quien cree: un Dios a punto de precipitarse, un Dios cayendo, o en el abismo ya, mientras ese hilo –invisible aún– se tiende, quién sabe cómo, de una frontera a otra. No hay fronteras en la invisibilidad, ése es el drama. No hay meta ni camino: sólo nada, nada. La nada es el meollo de la experiencia mística porque (la) nada es Dios.
El gran misterio de Dios es su ausencia. No es posible llegar a la fe sin atravesar el ateísmo, sin sucumbir a esa tentación. Cuanto más cerca de Dios he estado, menos lo he entendido. Acaso porque Dios se parece demasiado a los hombres y muy poco a sí mismo. No entender a Dios es la mejor garantía de una religiosidad auténtica. Entenderle, por el contrario, o creer entenderle, es el mejor síntoma de que el camino emprendido no es el de Jesús (En el nº 2.707 de Vida Nueva)».
Ros Codoñer, professor de la UCV i de la Facultat de Teologia Sant Vicent Ferrer, va reflexionar en el Curs de Formació Permanent 2020-2021 que organitza la Facultat de Teologia sobre les famílies i la família a partir de l’experiència dels confinaments i en situació de pandèmia. Segons el sociòleg de la Universitat Catòlica, “per al futur, després de la pandèmia, és vital enfortir ara estructures socials com la família”.
El professor va presentar una “reflexió-informe” sobre els efectes de la COVID-19, expressant que en qualsevol context de dificultat, com l’actual, “la família és fonamental, perquè és una institució que es basa en la incondicionalitat. És significatiu vore que quan més s’avalua l’amor en la família és en moments de sofriment... Per descomptat, la família jugarà un paper decisiu en la gran crisi econòmica que ens ve damunt, com ja ho va fer en altres crisis anteriors...”, encara que considerem que a Espanya “la família no està convenientment reconeguda”.
En el col·loqui es va poder aportar que el coronavirus està destapant les vergonyes del capitalisme. «El coronavirus ha desemmascarat un capitalisme que fa negoci amb la vivenda. ¿Què diran els aficionats del mercat quan veuen que el preu dels respiradors es multipliquen per respecte a les sagrades lleis del mercat tantes vegades adorades? El coronavirus ha desemmascarat un capitalisme en el qual un test ràpid ix per 300 euros en la privada quan el seu cost real és de 10 o 15 euros. Els moviments solidaris de la història han defensat que la democràcia-democràcia exigia treballar, desenvolupar i esforçar-se per la democràcia econòmica, és a dir, per la igualtat i fraternitat econòmiques» (E. Rodríguez).
Sembla que en general es parla de la família amb boniques paraules, però difícils de portar a la pràctica. Cal dialogar sobre el model de família que s’està creant en este moment de la història.
Algunes preguntes compartides: Quines són les concrecions sobre la família que ens han arribat de l’encíclica Fratelli tutti?.
Una pregunta sense resposta que també va aparéixer en el diàleg: Quants diners haurà guanyat la Universitat Catòlica de València amb les PCR i els tests ràpids? Quin tipus d’institucions educatives catòliques estem desenvolupant? A favor dels immigrants?
Convidem a seguir la reflexió sobre els temes de la família, de manera singular en l’’Any especial dedicat a la Família Amoris Laetitia’, que serà inaugurat en la pròxima solemnitat de Sant Josep i finalitzarà amb la celebració de la X Trobada Mundial de les Famílies programada a Roma el juny de 2022.
Amb l’evangeli a la mà, hem d’intentar donar resposta als problemes que planteja la família hui.