ESPIRITUALITAT Forma de vida apostòlica

No. No podem viure com un apòstol, perquè ells tenien una altra mentalitat, una altra cultura, una altra visió del món que nosaltres no compartim i que, si podem comprendre, és perquè ens hem esforçat moltíssim en tota classe d'estudis que permeten endinsar-nos en la seua època.

No compartim les visions angèliques que ells tenien, ni la de que el cel i la terra es fondran a la fi del món, ni que tocarà eixe dia la trompeta, ni que les dones han de cobrir-se amb un vel (malgrat que ja la naturalesa els ha donat el vel dels cabells), ni les revelacions, ni les visions, ni la ferma convicció que Adam i Eva són part de la història, ni que el món s'ha fet en set dies, etc. Tot el bagatge cultural de la seua època era la base de la seua estructura mental des de la qual ells podien pensar, igual que nosaltres tenim una altra estructura sobre la qual s'assenta el nostre pensament, reflexió i també la nostra vivència de la fe... Així serà sempre i les persones que viatgen per l'espai tindran una altra estructura cultural molt diferent de la nostra.

Així que res de copiar, res de repeticions, res d'acomodar-se al passat per la facilitat que suposa.

No poden imitar-los en la vida real, però sí que podem acceptar i viure l'essència del missatge del Pare Creador que ells van vore en Jesús i que ens han deixat en herència. Eixa essència que apareix clarament en Sant Mateu 5-7, Sant Lluc 6,20-49, Sant Joan 15-17 i en molts altres llocs de la Sagrada Escriptura, i que és la conversió; l'acceptació del Regne (ja present i possible en cadascú); el canvi d'actituds; el canvi de punt de partida del pensament; la diferent valoració de les coses, dels anhels, dels treballs i dels problemes respecte a la valoració que fa el món. Tot mogut per l'obertura a l'Esperit que és el que promou i capacita per a la conversió.

Fins al dia del nostre traspàs podem, sí, com ells, escoltar les perles evangèliques que apareixen en eixos textos, com diu el salm 1, repassant-les dia i nit. Però ¿per a què tanta meditació, si ja les coneixem? Les coneixem conceptualment, sí, però no les hem interioritzat amb prou fondària per tal que ens isquen com a resposta espontània en els quefers de la vida. Sí, meditar-les, meditar-les, segons van apareixent les novetats i els successos nous en la nostra existència, per a poder assolir eixes posicions existencials pròpies dels seguidors del Senyor i que sempre contradiuen o almenys van més enllà del que la societat proposa.

Són perles de l'Esperit que, des que van ser predicades i escrites, van acompanyant la vida de cada ésser humà, fent-lo (fent-nos) més humà, més persona cada dia. Clar, que eixes perles van sempre acompanyades de la mentalitat i la cultura en què es van pensar i escriure; això es nota moltíssim quan comparem els Evangelis per una banda amb els Fets, les lletres apostòliques i l'Apocalipsi per altra, perquè precisament els apòstols hagueren de concretar, organitzar i decidir sobre tot allò que pertany a la vida diària amb tota la diversitat personal i cultural de cada creient que s'obria a la fe.

Eixe és el tresor de la fe cristiana, l'arca on cada pare de família va traent allò que convé al moment. És ahí on anem trobant les meravelles els seguidors de Crist tal com ho van fer els mateixos apòstols, els Pares de l'Església, els sants... És ahí on l'Església pot renovar-se generació rere generació, purificant-se de tota la sordidesa pròpia i inevitable de la història humana. És ahí on el papa Francesc va trobant eixes joies que ens comunica amb les seues lletres.

¡És clar! El Papa Francesc trau d'eixe tresor (del que ell és el més important guardià) la joia d'amar, Amoris laetitia; la joia de ser cocreadors amb el Creador, Laudato si'; la joia de pertànyer a un món fraternal que hem de construir junts i sense exclusions de cap mena, Fratelli tutti. Ens diu clarament que eixe camí humanista i humanitari és el camí del creixement personal, el camí de viure hui la vida apostòlica.

¿Pot ser d'una altra manera? No. Jo crec que no, però sorprenentment cada dia veig com augmenta el nombre de fidels (o que es diuen fidels) que volen tornar arrere, amb formes arnades, fenotipus d'un moment històric passat, que es presenten com els únics cristians veritables, estimulats per molts pastors (bisbes inclosos) que no volen predicar per al futur quan haurien de seguir l'exemple del Papa actual.



Però... No... no es pot dur (i fruir) una vida apostòlica sense partir del que acabem de dir. I eixe serà sempre el camí del veritable apostolat.