Octubre - Desembre 2020. Núm. 157

Ací ens trobem, malgrat les resistències, obrint vies senzilles de diàleg. Pressionant en totes les direccions: contra la pobresa, contra la indiferència, contra el menyspreu, contra el clericalisme... No vos ho donaran fet. El camí que haureu de recórrer exigix una altra manera de viure.

Amb este número inaugurem un nou any, el 23. Tot va començar el Dia de l’Església Diocesana. És la nostra identitat, la nostra voluntat, la nostra aposta. Som Església diocesana, missionera. Vam nàixer per a una espiritualitat des de baix, treballant amb els més pobres, els descartats del papa Francesc. Voluntàriament, per iniciativa personal, sense rebre l’encàrrec de cap comissió. Amb una revista pobra en la forma, rica en el fons. Un regal inculturat, de capellans i laics compromesos, en la societat valenciana.

I hem intentat realitzar un procés, sense capital, amb el carisma apostòlic. Gratitud a la Unió Apostòlica. Vam nàixer simplificant cerimonials, assumint tasques. Així va ser: amb una manera de fer senzilla. Sense títols. Aprenent. De manera espiritual, sense poder, amb el servici humil de cada número. Amb l’autoritat de la veritat en la paraula.

Ha arribat l’hora d’acomiadar-nos? Creiem que no; encara no. Sentim que una cosa nova està sorgint.

Hem pogut acabar un any especialment dur i difícil, per la pandèmia. I ens disposem a un nou començament. Volem renàixer a una Església diocesana sinodal: simplificada, senzilla, i molt més espiritual. Recuperant les veus de tots i de cadascú. «Et necessitem», és el missatge que hem transmés moltes vegades al llarg d’esta història compartida. Amb els nostres defectes i errors, servim a Jesucrist, amic que mai falla. Gràcies, Maria, amiga i mare de l’empar, de l’hospitalitat, de l’acolliment, de la paraula justa i de la infinita comprensió.

Alguns ens critiquen, i continuaran fent-ho. Gràcies. Uns altres ens aprecien, admiren i estimen. Gratitud a tots i a cada u. Continuarem reflexionant, integrant a tots, amb l’estil que ens caracteritza. Este projecte val la pena amb tots els seus desafiaments. Estem en els margens de la història diocesana, però ens sentim feliços pel miracle de cada número. No ens rendim. I de moment, seguim. Amb molt d’amor. Amb la inspiració de l’Evangeli: «Les raboses tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap». Proclamem amb goig i esperança a tots els hòmens que podem continuar confiant en el Senyor. Amb un estil de vida senzill. Gràcies.