ALTRES Esglésies locals

La matinada d’aquest divendres ha mort el bisbe de Girona, Francesc Pardo, un home senzill, de talant dialogant i compromès amb el país. Era, amb l’arquebisbe Joan Enric Vives, el bisbe Romà Casanova i l’arquebisbe Joan Planellas, un dels quatre bisbes de Catalunya format als seminaris catalans.



El 4 d'octubre passat, amb motiu del seu sant, el bisbe Francesc, donava “gràcies a Déu i a l’Església per la vocació cristiana” i demanava “perdó, no només per allò que he fet malament, sinó per allò que he deixat de fer”. Al mateix temps, el bisbe Francesc, a qui li agradava treballar en equip, també donava gràcies “perquè tot allò que he intentat fer, no hagués estat possible sense la vostra col·laboració”, en referència als preveres que ha tingut al costat. I com que ja havia presentat la seva renúncia en fer 75 anys el 26 de juny passat, el bisbe Francesc, pensant en el nomenament d’un nou bisbe, s’oferia a fer camí “ com a capellà, com a bisbe jubilat allà on sigui de la diòcesi de Girona”.

Nascut a Torrelles de Foix el 1946, va ser ordenat prevere el 1973 i nomenat bisbe de Girona, pel papa Benet XVI, el 2008. Home afable, cordial i molt proper a la gent, li agradava anar a les 400 parròquies de la diòcesi per fer la visita pastoral.

El bisbe Francesc va ser un dels pocs bisbes catalans que va donar suport a la consulta del 9N i al dret a decidir. En la festa de Sant Narcís de 2017, dos dies després de la declaració d’independència, el bisbe Francesc exhortava els cristians a “ esdevenir factors de convivència, sense renunciar a les legítimes aspiracions”, però “emmarcant-les en la negociació, perquè els conflictes se superen amb acords ”. I és que el bisbe de Girona defensà sempre “ l’amor a les persones, i al país, a Catalunya”.

Un any abans, en la festa de Sant Narcís de 2016, el bisbe Francesc exhortava els polítics a “construir ponts i treballar per la fraternitat”. I encara, el 2013, el bisbe deia: “Com a Església cal recordar i defensar els drets fonamentals dels ciutadans, entre aquests, el de poder opinar i ser escoltats en decisions fonamentals ”. I en la mateixa festa, el 2019, el bisbe Francesc demanava la llibertat dels presos polítics independentistes, empresonats per la defensa del Procés.

Amb motiu de la Diada, el mateix 2013, el bisbe Francesc, en la seva carta setmanal, recordava que era “del tot necessari conèixer l’opinió real de tots o de la majoria de ciutadans de Catalunya”, afirmant, a més, que “les objeccions legals no poden ser una excusa per refusar el diàleg”. I per això deia també, que era important “partir del principi que les lleis es poden modificar pel bé dels ciutadans”. El bisbe apostava per “la cohesió social” i per evitar una “fractura” en la societat.

En la festa de Sant Narcís de 2020, el bisbe Francesc recordava que la missió de l’Església s’exerceix “quan defensem la llibertat dels pobles, quan es demanen mesures de gràcia ” i quan s’exerceix “ el poder amb humilitat, responsabilitat i conviccions ètiques”.

No només pel seu nom, Francesc, el bisbe de Girona feia seva l’encíclica del papa Fratelli tutti, sobretot pel que fa al punt 216 d’aquest text, quan diu: “Parlar de cultura de la trobada, significa que com a poble ens apassiona intentar trobar-nos, buscar punts de contacte, bastir ponts, projectar alguna cosa que inclogui a tots. Això s’ha convertit en un desig i en estil de vida”. Per això, com diu la Fratelli tutti, “el subjecte d’aquesta cultura és el poble, no un sector de la societat que busca pacificar la resta, amb recursos professionals i mediàtics”. I també, el bisbe Francesc encarna el punt 219 de la Fratelli tutti: “Un pacte social realista i inclusiu, ha de ser també un `pacte cultural´, que respecti i assumeixi les diverses cosmovisions, cultures o estils de vida que coexisteixen en la societat”.

Ara caldria que, més aviat que tard, el Papa nomenés un nou bisbe de Girona, i escollís un prevere d’aquesta diòcesi, obert, plenament conciliar, dialogant i compromès amb el país.

Home de cor bo, Francesc Pardo, que era un bisbe senzill i afable i catalanista, ja haurà estat acollit amb una abraçada pel Déu que ell tant va estimar.

FLAMA, Agència Cristiana de Notícies.