Editorial
Abril - Mayo - Junio 2020. Núm. 155
Editorial
Accions concretes
El cardenal arquebisbe de València, Antonio Cañizares, el dia 15 de març posava a disposició de la Generalitat Valenciana “les cases d’exercicis i els temples que foren necessaris per a l’assistència sanitària que es requerisca” i oferia, a més, la seua disposició “per a qualsevol altra necessitat que estiga a les meues mans per a prestar l’ajuda requerida”. I les xarxes socials s’omplien de felicitacions al cardenal arquebisbe de València: «Això sí que és un exemple de solidaritat i interpretació fidel de l’evangeli. Visca l’Església Valenciana», escrivia un dels lectors de Cresol. I tots nosaltres, encara que confinats, desbordàvem d’alegria.
També durant l’estat d’alarma, des de les parròquies, s’han oferit accions concretes en les xarxes per a realitzar la compra de productes de primera necessitat per a les persones que els necessiten. I, amb altres mil iniciatives concretes, molts creients s’han posat al servici contra el coronavirus. Moltes iniciatives s’han realitzat per a compartir que la salut és el primer i que tota la resta passa a un segon terme.
Contrastant amb l’anterior, un altre lector de Cresol ens enviava un retall de l’homilia del cardenal, referida a Juan Cotino, i que el lector pot trobar en Paraula (núm. 1561, del 19-04-2020). I amb dolor ho rebíem. I havíem de dir que sí, que coincidíem que era un llenguatge exagerat i inapropiat, el del nostre bisbe. «Jo crec que no s’adona de les repercussions que pot tindre el que diu, fins i tot quan es pot estar d’acord amb alguna de les seues opinions. Però això no lleva que un “personatge públic” i més un personatge d’Església haja d’anar amb compte». Som valorats per alló concret que fem o que deixem de fer. Canviem prioritats per a una nova època!
¿Què més podem expressar en la presentació d’este número? Que compartim les conseqüències del coronavirus Covid-19 amb dolor, i amb pau. Patim amb els nostres germans malalts. Han mort en esta última etapa preveres molt estimats. Al coronavirus l’acompanya l’oportunitat de pensar en la fraternitat i en el bé comú. Tot servirà a un procés de transformació social, de verdadera evangelització, de nova interpretació del cristianisme. Tot servirà per al bé. Confiem.
No deixem d’interrogar-nos sobre l’aparent bogeria d’este virus. Un xicotet virus ens ha sacsejat dur. Val més una telefonada d‘un bisbe amic que milers de papers escrits pels buròcrates de cada época; i el mateix hem de dir de la renovació pastoral parroquial.
En este moment un poderós vendaval profètic recorre les xarxes, urgint a una “valenta revolució cultural” que salve la humanitat i la comunitat planetària. “La nostra fe és sempre revolucionària”, diu el papa Francesc. I afig: “Actueu ara, el temps s’acaba”. Gràcies.