Juliol - Setembre 2021. Núm. 160

Fraternitat i amistat catòlica

Un catolicisme al servici de la fraternitat i de l’amistat, és el que presentem com a repte en este número. Ací es troba l’essencial del missatge cristià: l’amor al proïsme, la fraternitat, l’amistat sacerdotal.

En l’àmbit diocesà es vol que parlem efusivament dels fruits del Sínode recentment celebrat; del Congrés Diocesà de Laics que celebrarem, si a Déu plau, els dies 27 i 28 de novembre; d’una Gran Missió que vol celebrar el senyor arquebisbe... I d’una invitació a una reunió que s’està celebrant ja en cada vicaria. I de moltes altres coses relacionades amb delegacions, consells i comissions. Vivim en una època en què tots anem de pressa i corrent de reunió en reunió i fa l’efecte que estem una miqueta atònits.

Els sacerdots catòlics del carrer estem acostumats a quasi tot; som persones que acceptem el que ens tiren. I, encara que estem plens de defectes grisos (carrerisme, competitivitat, clericalisme, rigidesa), tractem de no ser negativistes. Sovint assumim un to crític, però en cada número ens esforcem per fer una crida constant a obrir-nos i unir-nos, com a humans, com a sacerdots, com a cristians i catòlics, com a germans i germanes enfront de tots els desafiaments de la humanitat.

Sabem que Déu escriu dret amb línies tortes i que les millors pàgines del catolicisme estan encara sense escriure. Però hui com ahir correm el perill de falsejar el catolicisme si no ens centrem en l’essencial. L’amor és el que verdaderament importa, l´amistat sacerdotal. Sembla que no hi ha alternativa: o construïm junts el futur del catolicisme o no hi haurà futur.

Sembla que a la diòcesi es volen fer una sèrie d’activitats d’estampida, en el temps que li puga quedar al senyor arquebisbe abans de la seua jubilació. Tots saben que l’evangelització des de baix, només s’aconseguix amb molta paciència i temps. La política vaticana no resulta fàcil de comprendre en els temes relacionats amb els relleus episcopals. I el papa Francesc té la tasca d’aplicar dins el que considera imprescindible fora. “A vi nou, odres nous”. La jubilació real de les persones té el seu sentit.

Presentem este nou número. Cada un costa molt d’acabar. Seguim sense renunciar a la urgent tasca de construir ponts entre els de dins i els de fora, entre els d’ahir i els de hui, entre els de hui i els que vindran després. Nosaltres, els catòlics necessitem testimoniatges cristians, de pastors i de laics, vitals i nítids, per a un món tan cansat i sense ardor com l’actual. Bon estiu. Gràcies.