Febrero - Marzo 2020. Núm. 154

Pau VI, en la Populorum Progressio, introduïx el concepte d’estructures de pecat. Hi ha maneres de fer que no produiran mai els resultats esperats encara que moltes de les persones convocades en aquelles estructures ho desitgen. Per causes diferents. Vegem.

Hui és urgent que ens trobem a gust amb les pròpies estructures, amb els diferents tipus d’iniciatives, afavorint sobretot la bondat, la justícia, la veritat; potenciant el diàleg, el dret a dir, el dret a somiar. Però de fet no és així. El despotisme vol persones sense iniciatives, i censura tot allò que no ha sigut produït pel poder dominant.

Tenim el repte de buscar estructures menudes que puguen ser culturalment significatives. El que més poder té no és el més significatiu. Vivim en una època de paradoxes. Temps de canvis. Necessitem un canvi de paradigma. De què parlem? Quines són les estructures que estem necessitant?

Hem sigut convocats pel senyor arquebisbe a viure un sínode diocesà. Es prega que «per a enfortir el diàleg, la fe i la comunió. Per a la renovació personal i pastoral. Per a buscar i trobar camins. Per a viure amb entusiasme comprometent-nos. Per a consolidar la comunió i per a impulsar-nos a tots a comunicar».

¿Com estem vivint la convocatòria sinodal? Vaig estar el dijous 23 de gener en la conferència sobre «Sinodalidad en la Iglesia actual» que va impartir el professor d’Eclesiologia de Comillas Santiago Madrigal Terrasses; una conferència molt ben estructurada sobre el pensament sinodal del papa Francesc (premisses, perspectives, etc.). Però, si he de ser sincer, em deia a mi mateix: paraules repetides i escoltades milers de vegades. Quan tots se’n van anar, em vaig acostar a saludar al ponent, amb dos comentaris: 1. Si en el centre del Sínode ha d’estar la forma de vida apostòlica de Jesús, ¿es pot parlar d´antisínode quan el que abunda són «cristians burgesos» o de doble vida? 2. Si un Sínode és per a donar solució a alguns dels problemes, ¿no estarem sent massa fatalistes? Molt poca gent per a la formació permanent!

No és difícil constatar que tristament no es creu en el que s’està fent..., no s’acaba de creure que el Sínode servirà per a alguna cosa. Què ens està passant? Què deu estar fent-se malament? ¿Com fer més atractiu este Sínode i, en general, la vida de l´Església? ¿Caldria modificar algunes de les regles de joc? ¿Caldria posar una miqueta més d’èmfasi a netejar la pròpia casa? «Si la sal perd la salabror»(Mt 5, 13). Revisar passat i present.

Des de 2013 el papa Francesc està netejant la seua casa. Es coneixen els seus esforços per sanejar l’economia. En tots nosaltres encara continua ressonant el seu discurs sobre els quinze mals curials, aplicable perfectament a altres diòcesis. ¿A què ens està urgint en este moment el papa Francesc als pastors de l’Església? Perquè no es pot parlar de la corrupció en la societat ‒i menys encara d’evangelització‒, si no es lluita contra eixe fenomen en la comunitat pròpia.

El Papa anima a renovar, a ser sinodals, però canviant les estructures socials corruptes. Francesc diu estructures de pecat a les teranyines de corrupcions (Evangelii gaudium, n. 222 i ss.). Treballem amb el papa Francesc. Anomenem les coses pel seu nom, sense intentar camuflar la realitat o torçar-la a favor nostre. Estem convocats en Sínode. Dialoguem. Parlem. Sanegem la institució.