Diuen els estudiosos que «històricament, i encara ara, els valencians han format un país constituït d’elements de reduït volum i escassa fermesa, constantment fragmentats en els seus intents d’unió. Potser ha arribat l’hora de ser menuts però valents» (Vicent Baydal). Felicite la revista que inicia amb este número l´any 21: Cresol, menut però valent, per a l´alegria dels seus seguidors.

Cresol és una bona estructura, respectuosa amb tots, menuda, estable i benauradament autònoma, per a evangelitzar i iniciar processos de comunicació. La situació de l´Església davant dels mitjans de comunicació (¡eixe enorme poder mediàtic!) necessita hui un examen i una autocrítica seriosa que possiblement només puga fer-se des de plataformes com esta revista. Cresol és una publicació cristiana, adulta i compromesa, al servici de la doctrina social de l´església i de l´evangelització diocesana.

Cresol es caracteritza per la seua menudesa i diversitat, sostinguda amb donatius particulars de volum i abast modests. Però la menudesa de Cresol és profètica, sapiencial, fonamental. Cresol va nàixer del protagonisme dels preveres de la Unió Apostòlica (“la resta”), en delicada unió amb sectors cristians de la base. Esta pertinença sempre ha sigut defensada per la coordinació de la revista [?]. Cresol está al servici de la unitat diocesana, però amb una veu missionera pròpia, entorn d’una vertadera espiritualitat diocesana comuna.

Per a mi Cresol significa en la diòcesi «l’Església en eixida» del papa Francesc; fins i tot abans del pontificat. Cresol no ha de convertir-se mai en una associació espiritual o pastoral, en una empresa d’eixes que existixen en l’Església per a llançar iniciatives i missatges reiteratius de contingut eticoreligiós. Això és un risc que no superen la majoria de les organitzacions estàtiques [?] en l’Església. La manera de ser de la revista, és diferent; Cresol vol discernir ara i ací la forma apostòlica de ser que Jesús vol. El meu desig és que la trobada amb Cresol regenere i ens faça pensar en cada número les immenses possibilitats de ser cristians en un món intercultural i interreligiós. I que la trobada amb la revista toque el cor en cada edició, mentre existisca i fins a on es puga arribar…

Els que estimem Cresol hem de seguir ajudant la revista perquè puga desenvolupar la seua missió. En Cresol hi ha bons col·laboradors que escriuen. Apostem per seguir potenciant l’impuls de Cresol cap al futur. I potser ha arribat el moment de ser conscients que, tot i ser menuts i fràgils, hem de seguir sent valents a l’hora de proposar el cultiu de les arrels culturals de la nostra fe, a totes les veus diocesanes que clamen per un altre món i una altra Església possibles. I, si algun dia s´acaba Cresol, xim pum catapum. Tal vegada eixe dia ja no farà falta la revista o si... Déu provirà.

Mentrestant refermem, reforcem i redoblem, sense por a la fragilitat pròpia, amb el papa Francesc i amb el nostre bisbe, l’aposta per una espiritualitat diocesana particular al servici dels pobres del món de hui. Sí, som una revista menuda i fràgil, «però també les coses menudes i fràgils, tractades amb respecte i constància, perduren en el temps. I de vegades són les que més brillen i les més belles» (Vicent Baydal). Cresol seguix sent imprescindible per a la transmissió diocesana de la fe en una societat laica. Llarga vida a la revista.