Abril - Juny 2022. Núm. 163

El dia 25 de març vam ser entrevistats en el magazín Aquí estamos de 8 Mediterráneo. I, em preguntaven: Quina classe de capellà eres tu? Em veig a mi mateix com un capellà corrent, de segona línia, com altres tants que estan aparentment ocults. Capellans anònims, prop dels més pobres, recolzats en un silenci que ens fa forts. Ja major, amb seixanta-dos anys, comence a envellir en un barri estupend. Estic bé, em sent bé. Tractant d’anar al fons de les coses, amb una visió pràctica, construint -amb molts més- un món més humà.

Un capellà diferent? Tots som diferents. Però a vegades no tant... Un capellà que penca, del muntó, amb les meues preocupacions. Curant i sanant les ferides rebudes en la batalla de la vida. Amb un amor a l’Església que vol ser a prova de tot. Cada vegada més conscient que no hi ha receptes màgiques per a la solució dels greus problemes del nostre món, perquè és complex tot el que hem heretat.

¿Per què t’interessen els mitjans de comunicació? Perquè abunda la banalitat en molts mitjans, la superficialitat, el domini... Jo crec que una de les tasques més importants que l’Església i la societat han de fer en este moment sinodal, és precisament descentralitzar els debats; donar la paraula en els mitjans a la gent corrent. Dialogar amistosament. Escoltar a tots. Per això m’interessa treballar els mitjans.

Estes i altres preguntes i respostes van ocupar el temps que ens va dispensar atentament este canal televisiu.

I allí vam estar, parlant amb el periodiste Quique Peña i amb més persones de carn i os, bons professionals que s’esforcen cada dia a fer bé la seua labor. I quedem en tornar prompte. En general, la gent ens vol en el món de hui, als sacerdots. Ens sentim bé en el plató. La manera de tractar-nos no es correspon amb la que a vegades de manera negativa es publicita sobre els capellans. Ens va fer bé el programa.

Sorgirà un nou projecte? Tal vegada. Pas a pas l’anirem descobrint des de la perspectiva de la missió humanitzadora. Però, de moment, allí vam estar, vencent pors i resistències, adaptant-nos a entorns nous. Aprenent enmig del món sense ser del món. Aportant la nostra -la llum i la sal- als debats de la nostra època, com a sacerdots catòlics del Vaticà II, de molts diversos tipus.

Ací estem: madurant en el fons i en la forma. Hereus d’una gran tradició evangelitzadora diocesana. Donant resposta a les diferents tasques i servicis que ens toca fer. Posant el focus en Aquell que ens guia. “La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu a l’amo dels sembrats...”. Fructificant i florint enmig d’un món advers en alguns temes. Pacients.



Un món diferent del de fa seixanta anys, és el nostre. Amb activitats originals. Donant raó del que fem, i de per què creiem el que creiem. Amb la missió de Déu. Acceptant les invitacions que ens venen del nostre món. Posant-nos en tensió, obrint-nos, al poder revelador de nous espais. Eixa és la qüestió: posant en marxa nous processos. Estar en el món sense ser del món. Evolucionant, iniciant estratègies, ampliant possibilitats. Servint la missió.