Abril - Juny 2021. Núm. 159

Fent política... de la bona

Arriba a la redacció de Cresol una missiva d’un sacerdot diocesà amb data 26 de febrer, expressant: «Este any 2021 es compliran els cent deu anys de la fundació de la Unió Apostòlica a València per part del capellà don José Bau Burguet, sacerdot exemplar. Ell deixà este món el 22 de novembre de 1932, fa huitanta-huit anys».

Cada cert temps sorgix en Cresol la pregunta per la Unió Apostòlica. I això, que ens alegra, ha sigut així des dels orígens. Hui ja comptem amb una llarga cadena de noms estimats, moltíssims sacerdots amb els quals hem anat compartint i construint un estil diocesà, una fraternitat apostòlica, una espiritualitat diocesana pròpia. I també diversos laics amb els quals hem col·laborat en clau sacerdotal.

Junts vam acabar el segle XX i iniciàrem el XXI, plens d’entusiasme, de creativitat, d’innovació. Permanentment hem dit el mateix: som la Unió Apostòlica a València. La nostra finalitat primera és la vida apostòlica adequada a la nostra època, la unió apostòlica per a la missió compartida.

Escriu Esquerda Bifet: «Com a realitat sacerdotal, ha existit sempre, amb diverses modalitats i tons. Com a organització o “servei” associatiu, té el seu origen en el segle XIX (amb el canonge Lebeurier, a França) o, segons uns altres, en el segle XVII (amb Bartolomé Holzhauser, a Alemanya), amb l’aprovació i lloança dels bisbes i summes pontífexs. En els diversos països i esglésies particulars, s’ha aplicat segons estatuts i normes que han anat evolucionant pel fet de ressaltar l’espiritualitat específica del sacerdot diocesà en el presbiteri, posada en pràctica segons diversos mitjans i compromisos de vida personal i grupal, que també poden inspirar-se en alguna figura sacerdotal de la història».

Ací estem. En tensió creativa amb l’espiritualitat diocesana, en fidelitat a Jesucrist i a l’Església. Fent política... de la bona: «Servint a tots» (Mc 9, 30-37). A partir del sagrament de l’Orde i en dependència espiritual i pastoral del carisma del nostre bisbe. La nostra raó de ser és estrictament servir el carisma episcopal, per imitació o per contrast. No a la indiferència, ni a l’individualisme. No a la submissió asfixiant. Fugim de la mediocritat ministerial aduladora.

Acabem este breu editorial, fent un paral·lelisme amb el que escriu Ricardo Díaz en este número, fent referència a l’HOAC: «I això, que alguns ho patixen com un malson, és precisament, no sols un privilegi, encara que dit siga de pas nosaltres no som molt amics dels privilegis, sinó que ens col·loca en una situació avantatjosa en la relació jerarquia-moviment (associació en el nostre cas), perquè suposa una relació mútua que ens obliga a totes dues parts. És com una aliança. I una aliança exigix fidelitat per totes dues parts». Seguim! Anem fent! Resurrexit 2021.



Resurrecció de la política, cap a dins i cap a fora. Gràcies!