Abril - Juny 2021. Núm. 159

Amb el número que teniu a les mans inaugurem un any més, el 23. Hem de donar gràcies a Déu i expressar els nostres millors desitjos per a una publicació que va nàixer amb el desig de ser exemplar, de tots i per a tots.

El tema central d’este número és l’exemplaritat; en primer lloc, la de Jesús, mans i humil de cor, el que va vindre a portar foc al món. «Com voldria veure’ns als cristians així: fets pura foguera, i no calefacció regulable al gust del consumidor i políticament correctes» (J. Biosca, director de l´ISO a València) .

«Cap a un nosaltres cada vegada més gran» ha sigut el lema exemplar de la passada Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat. I ens hi identifiquem, perquè la nostra tasca ha estat sempre al servici de la configuració d’un nosaltres diocesà i universal, cada vegada més gran.

L´exemplaritat que volem contribuir a crear està en l´espiritualitat diocesana que ens configura a tots, en la nostra Església particular. ¿Quina Església diocesana estem construint? ¿Quina Església diocesana volem construir? ¿Quines són les exigències i els desafiaments d’una revista com la nostra en el moment present? ¿Estem construint una Església amb tots, i de manera singular amb els més pobres?

En cada edició se’ns plantegen reptes exemplars. En esta trobareu col·laboracions molt interessants, però en volem destacar dos, perquè els autors s’estrenen en Cresol i perquè són excel·lents. Una és la del professor, filòsof i assagista Javier Gomá Lanzón; i l’altra, la del sacerdot, jesuïta i doctor en Sagrada Escriptura José Luis Sicre. Des de perspectives diferents, les dos aporten molt bones reflexions i anàlisis. També comptem amb membres nous del moviment Encuentro y Solidaridad. A tots els donem la benvinguda més entranyable.

¿Què significa ser cristià hui? ¿Què significa ser sacerdot? No és fàcil! S’escriu en cada número de Cresol amb voluntat d´ajudar-nos a entendre què ens passa i per a proposar-nos vies per a superar les afliccions del moment present.

Tot és molt complex i caem sovint en la temptació de la simplificació, però aleshores correm el risc de seguir «un Déu sense Crist, un Crist sense Església i una Església sense Poble» (Francesc). No som experts en res; treballem tots en la vinya del Senyor. Gràcies per la comprensió i ajuda.



Potser passem per un moment de massa acomodament i correcció. «A l’Església, la volen callada, muda», escriu el senyor arquebisbe. És cert: hem de reaccionar, però ¿per on han d’anar els camins de l’exemplaritat en la vida pública dels cristians del segle XXI? Per a pensar la cosa.