El canonge Teodor Tomàs (València 1677-1748) era doctor en Sagrada Teologia per la Universitat de València des de 1699. Fou qualificador del Sant Ofici, confessor de presos, rector del Col·legi dels Sants Reis, examinador sinodal, beneficiat de l’església de Sant Pere Màrtir i Sant Nicolau, etc. Posseïa un gran patrimoni immobiliari, però exercí el mecenatge artístic, aconseguí una bona biblioteca i va editar el llibre Verger de la sacratíssima Verge Maria, obra de Miquel Peres, i la Història y portentosa vida de la extàtica y seràfica verge sancta Catherina de Sena, deutora de la de Ramon de Càpua. En tots dos casos Teodor Tomàs adapta, corregix, afig i glossa. Va escriure altres obretes en llatí i en castellà. F. Xavier Martí.

En aquesta divina missió (1) consideren els sants pares un altre més gran do de l’etern Pare, puix acabava de donar-nos quant tenia. Donà-nos son Fill per a redempció del món i ara ens dona el Sant Esperit per a santificació de l’Església, pareixent-li poc per a satisfacció del més gran amor que ens tenia, si als qui són Fill redimí del captiveri no els adoptava en fills per la missió de l’Esperit Sant. Essent tants els beneficis, mercés i misericòrdies que en aquesta divina missió ens ha donades que no és suficient la humana intel·ligència a comprendre-ho, mes per les meravelles d’ella es pot en alguna manera atényer.

Perquè el sobtat i impetuós vent en què aparegué al sant Col·legi l’Esperit Sant és conforme al modo en què Nostre Senyor Déu Jesucrist el donà als seus deixebles, inspirant en ells, segons escriu sant Joan, capítol 20, per estes paraules: “Haec cum dixisset insuflavit, et dixit eis: ‘Accipite Spiritum Sanctum’” [“Llavors va alenar damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant” (Jo 20, 22)], declarant que el Sant Esperit és consubstancial amb el Fill de l’Etern Pare, perquè són un sols Déu.

I encara fon vehement aquest Esperit («Advenientis spiritus vehementis», Actorum, 2 capítol [“Girant-se una ventada impetuosa” (Ac 2,2)]) per a declarar el superior i divinal esforç que els comunicava amb la infusió de la gràcia per a resistir a les sangonoses persecucions que contra els cristians farien els gentils, jueus, reis i potentats. I així com a Samsó li donà Déu un esperit i valentia tan esforçada que, derrocant el temple de les ídoles, donà mort a innumerables filisteus (Judicum [Jutges], 14, capítol et 25), així la gràcia de l’Esperit Sant feu tan esforçats els sants apòstols que sens temor de la mort ni dels cruels martiris emprengueren la conquista del poble gentil i jueu a la santa llei evangèlica, resistint a tota temptació de potència humana i de l’infernat (2) dimoni.

I encara, perquè així com els vents, commovent-se en furiosa tempestat, solen arrancar els arbres i derrocar els edificis, com ho feren derrocant a terra la gran torre de Babel, així la santa predicació de l’Evangeli que feren aprés els sants apòstols, roborada (3) amb espantosos miracles, fon tan poderosa que convertí les ànimes de les tenebres de la gentilitat i dels errors, derrocant a terra els temples on era adorat en les ídoles el dimoni infernat. (Vide sanctus Epiphanium, libro I, Contra haereses). (4)

En el foc de tan clarejants llengües es manifestà més clarament la divinitat del Sant Esperit, segons aquell parlar de Deuteronomi, 4 capítol: “Deus noster ignis consumens est” [“El nostre Déu és un foc que devora” (Dt 4,24)]. Manifestant Déu el Pare en aquest celestial foc la immensa flama de caritat ab què ens donà son Fill per a redempció del món, escampant ara per tot aquell sant col·legi la seua beneita gràcia ab novells goigs i alegries, i inflamant tots els sants apòstols i deixebles desitjosos de morir per la santa fe cristiana.

(Teodor Tomàs: Verger de la sacratíssima Verge Maria; fragment adaptat.)

(1) Enviament.

(2) Condemnat, rèprobe.

(3) Corroborada.

(4) Sant Epifani de Salamina (315-403) escrigué l’Adversus haereses o Panarion.

Nota. El fragment és una ampliació de l’obra Verger de la sacratíssima Verge Maria (Pau Campins, Barcelona 1732), obra de Miquel Peres que s’estampà a València per primera vegada en 1494 amb el títol Vida de la sacratíssima Verge Maria. Joaquim Juan-Mompó Rovira ha estudiat L’aportació lèxica del canonge Teodor Tomàs (segle XVIII) (Universitat Jaume I, Castelló de la Plana 2015) i diu que es tracta d’un «clergue refinat i amant de la cultura tant en el vessant literari com en l’artístic».